La història del Camí de Sant Jaume es
remunta a començaments del segle IX (any 814) moment del descobriment del
sepulcre de l’apòstol evangelitzador de la Península Ibèrica. Un pastor gallec
anomenat Pelai veu un estel que assenyala un indret del turó on més endavant
sorgiria Compostel•la. La notícia arriba ràpidament al bisbe de la diòcesi
d’Iria Flavia, Teodomir, qui ordena desbrossar el turó. Es descobreix el
sepulcre atribuït a l’Apòstol i Teodomir, per inspiració divina, anuncia
solemnement que les restes trobades pertanyen a l’apòstol Sant Jaume.
D’ençà del descobriment, Santiago de Compostel•la
es converteix en punt de pelegrinació de tot el continent europeu. Complia tots
els requisits necessaris: la tomba amb les relíquies d’un Apòstol, la
utilització del Sant com emblema contra els infidels, la situació de la tomba a
les proximitats del final de la terra i les condicions adequades per a caminar
amb dificultat i sacrifici cap a occident, l’ocàs del sol.
El camí quedà definit llavors
mitjançant la xarxa de vies romanes que unia els punts neuràlgics de la
Península. L’impressionant flux humà que des de ben aviat es dirigí cap a
Galícia va fer aparèixer ràpidament nombrosos hospitals, esglésies, monestirs,
abadies i pobles al voltant de la ruta. Durant el segle XIV va començar a
decaure la pelegrinació, fet provocat per les guerres, les epidèmies i grans
catàstrofes naturals.
La recuperació de la ruta
comença a finals del segle XIX quan l’arquebisbe Payá Rico redescobreix les
restes de l’Apòstol i el Papa Lleó XIII confirma la seva autenticitat. Però és
durant el darrer quart del segle XX quan es produeix l’autèntic resorgiment
contemporani de la pelegrinació. No hi ha dubte que els components social,
turístic, cultural o esportiu han tingut una gran importància en la
revitalització jacobea però tampoc cal oblidar que la ruta ha guanyat el seu
prestigi mercès al seu valor eminentment espiritual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada