Arquitectura romànica

En l’arquitectura romànica europea, una de les plantes més freqüents és la de creu llatina (els braços de la creu són més curts que el pal vertical).

Les esglésies d’aquest estil estan constituïdes per una o tres naus, un transsepte i un absis, on hi ha situat l’altar. El lloc on es creuen la nau principal i el transsepte s’anomena creuer.

A Catalunya, però, el tipus de planta més freqüent és la rectangular.

El mur sol ser l’element de suport principal. Per això és massís, té poques obertures i és reforçat amb contraforts. A l’interior, els elements de suport són els pilars i els arcs. Aquest solen tenir forma de semicircumferència i s’anomenen de mig punt.

Els elements suportats són dos:
- la volta, que s’anomena de mig canó
- la cúpula, situada al damunt del creuer.

Per la part de fora, al damunt del creuer hi sol haver també una torre baixa anomenada cimbori.

L’església romànica té una torre campanar i una porta d’entrada envoltada d’arcs de mig punt que s’anomenen arquivoltes. Al damunt de la porta hi sol haver una rosassa.

Dels símbols de l’església romànica cal destacar un: l’orientació. Tots els temples romànics estan orientats cap a la sortida del sol. El sol era el símbol de déu, que il·luminava l’altar, al matí, per la finestra de l’absis. A la posta, quan el sol  entrava per la rosassa de la façana, simbolitzava el final de la vida, l’hora de la justícia divina.

Els edificis romànics solen trobar-se en zones rurals i corresponen al primer període de l’expansió medieval.