L'escultura romànica

 

L'escultura romànica es produeix principalment en forma de relleu i se subordina a l'arquitectura, la qual cosa de vegades obliga a la deformació de les figures per a poder adaptar-se a la forma d'arc de mig punt. Es tracta d'una escultura essencialment religiosa, la funció de la qual és, a més d'ornamentar, instruir una població majoritàriament analfabeta.

 

L'artista del romànic es despreocupa de la proporció i la bellesa de les formes. Així, sovint allarga desmesuradament les figures, les deforma o crea éssers monstruosos si amb això aconsegueix la finalitat didàctica que pretén. Estilísticament, l'escultura romànica es caracteritza pel seu caràcter poc naturalista. Les figures són rígides, hieràtiques i molt inexpressives, i formen composicions juxtaposades. Les portalades i els capitells són els emplaçaments preferits per a situar-hi l'escultura, encara que també hi ha escultura exempta.

 

L'escultura en relleu.

A la part més important de les portalades, el timpà, s'hi situa la principal escena en relleu, el Pantocràtor, representació de Crist triomfant dins una màndorla (aurèola ovalada) i envoltat sovint pel Tetramorf, és a dir, la representació simbólica dels quatre evangelistes: l'home ( que representa Sant Mateu, i significa l'encarnació de Crist), el bou ( Sant Lluc o la crucifixió), el lleó ( Sant Marc o la resurrecció) i l'àguila ( Sant Joan o l'ascensió).

 

 

 

 

Però, a més del timpà, l'escultura cobreix també les arquivoltes i els brancals; les primeres amb figures humanes i d'animals, encara que més sovint hi apareixen àngels o els vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi, i els segons amb profetes i apòstols. La resta de l'escultura se situa a la llinda i en el trencallums o mainell.

 

Els capitells esculpits.

Hi ha diversos tipus de capitells esculpits en l'art romànic: l'historiat, el capitell figuratiu, el d'ornamentació geomètrica o el de decoració vegetal. Aquest quatre tipus d'ornamentacions reben la influència decorativa de les cultures grecoromana, islàmica i carolíngia.