divendres, d’abril 28, 2017

Orientacions per al comentari d'una obra d'art.

 
ARQUITECTURA.

La Catalogació.

1. Catalogació: nom de l'edifici, arquitecte, cronologia, lloc on s'ha construït...
2. Materials que s'han utilitzat: pedra, maó, ferro, altres...
3. Tractament del mur: ciclopi, isòdom, paredat, encoixinat, llarg i través, espina de peix, d'altres.
4. Sistema constructiu: arquitravat, voltat, amb materials industrials...( aquí és convenient concretar les dimensions: longitud, alçada, profunditat).

L'anàlisi formal.

1. Elements de suport: columna, pilar, contrafort o estrep.
2. Elements suportats: coberta embigada, arcs ( parts i tipus), coberta voltada.
3. Espai exterior: dimensions, línies dominants ( horitzontalitat / verticalitat, curvilinealitat / rectilinealitat). Escala humana / no humana.
4. Espai interior: planta ( distribució bàsica de l'espai), dimensions, unitat / fragmentació, il·luminació.
5. Estil: de l'arquitecte, de l'època, precedent i consegüent.

La interpretació.  

1. Contingut i significació: el caràcter de l'edifici ( religiós, civil, públic, privat), els símbols ( exteriors, interiors, decoratius), encàrrec i recepció (qui encarrega l'obra, a qui o a què la destina...)
2. La funció: relació de la forma i dels símbols amb l'època històrica, relació de la funció amb l'època, el paper de l'arquitecte...
3. Explicacions: religiosa, política i administrativa, recreativa, productiva o comercial de serveis, de comunicacions, d'habitatge, etc...

ESCULTURA.

La Catalogació.

1. Catalogació: títol, autor, cronologia
2. Tècnica: talla, fosa, forja...
3. Material: pedra, metall, fusta...
4. Formes: exempta, relleu ( aquí és convenient detallar-ne les dimensions)
5. Tipologia: dempeus, bust, retrat, orant, sedent, jacent, eqüestre, grup...
6. Cromatisme: monocroma, policroma.
7. Lloc: actual, original.

L'anàlisi formal.

1. Composició: proporció, eixos de simetria, llum...
2. Ritme: repòs, moviment, equilibri entre repòs i moviment...
3. Temps: moment anecdòtic, voluntat d'eternitat...
4. Estil: de l'autor, de l'època, precedent i consegüent. 

La interpretació.  

1. Contingut i significació: tema conscient (títol i història, si és figurativa), font del tema, interpretació del tema. Recepció (encàrrec de l'obra i a qui s'adreça l'obra)
2. La funció: decorativa, lúdica (per plaer o per diversió)....religiosa, il·lustrativa o pedagògica, propagandística, commemorativa, etc.
3. Explicacions: relació entre la forma i l'època històrica, relació entre el tema i l'ambient de l'època, raons de la finalitat, paper de l'artista en la concreció de l'obra i en el seu estil, etc...

PINTURA.

La Catalogació.

1. Catalogació: títol, autor, cronologia
2. Tècnica: pintura al fresc, al tremp, a l'oli, d'altres...
3. Suport: mur, fusta, tela, d'altres...
4. Lloc: actual, original ( aquí es convenient detallar-ne les dimensions)
5. Primera aproximació: inventari resum de formes i temes (d'esquerra a dreta i de primer pla a últim pla, explicitar si és figurativa o no figurativa).

L'anàlisi formal.

1. Elements plàstics ( la línia o el dibuix): predomini de la recta o de la corba, perspectiva.
2. Elements plàstics (els colors): freds o càlids.
3. Elements plàstics ( la llum): sense llum (colors plans), real, irreal o simbòlica.
4. Composició: simètrica / asimètrica, oberta / tancada, superficial / profunda. Línies principals (diagonal, piramidal, circular, en forma de essa).
5. Temps: referencial, simbòlic, dinàmic.
6. Ritme: repòs, moviment, equilibri.
7. Estil: de l'autor, de l'època, precedent i consegüent.

La interpretació.  

1. El  tema: conscient ( títol i història, si és figurativa), font del tema, interpretació del tema.
2. El gènere: religiós, retrat, natura morta, narratiu, històric, paisatgístic, de gènere quotidià, informal, altres.
3.La recepció: qui encarrega l'obra, a qui s'adreça l'obra...
4.Funció: decorativa, religiosa, il·lustrativa ( didàctica), propagandística, commemorativa, expressiva del món individual de l'artista, altres...
5. Explicacions: relació entre la forma i l'època històrica, relació entre el tema i l'ambient de l'època, raons de la finalitat, paper de l'artista en la concreció de l'obra i en el seu estil, etc...
 

PARTS
Aspectes a comentar
1. Documentació general o catalogació
 
ü  Què és?
ü  De quina època és?
ü  Qui la va fer?
ü  On és?
ü  Quines dimensions té?
ü  etc.
Conjunt d’aspectes i dades externes de l’obra
 
2.
Anàlisi formal o descriptiva (iconogràfica)
 
ü  Com és?
ü  Amb quina tècnica o tècniques s’ha fet?
ü  Descripció formal (iconogràfica) de l’obra.
Vocabulari o significant del llenguatge artístic.
Descripció de la imatge o de l’espai i de l’estil.
 
3. Interpretació
Contingut
 
 
 
ü  Què significa?
ü  Què vol dir?
El significat de l’obra. El tema. Allò que vol dir.
 
Causalitat o funció
 
ü  Per què es va fer?
ü  Amb quina finalitat?
Les diverses raons (personals, socials, econòmiques, ideològiques, etc.) que motiven la creació de l’obra artística i les seves finalitats.
 

L'escultura romànica

 
L'escultura romànica es produeix principalment en forma de relleu i se subordina a l'arquitectura, la qual cosa de vegades obliga a la deformació de les figures per a poder adaptar-se a la forma d'arc de mig punt. Es tracta d'una escultura essencialment religiosa, la funció de la qual és, a més d'ornamentar, instruir una població majoritàriament analfabeta.
 
L'artista del romànic es despreocupa de la proporció i la bellesa de les formes. Així, sovint allarga desmesuradament les figures, les deforma o crea éssers monstruosos si amb això aconsegueix la finalitat didàctica que pretén. Estilísticament, l'escultura romànica es caracteritza pel seu caràcter poc naturalista. Les figures són rígides, hieràtiques i molt inexpressives, i formen composicions juxtaposades. Les portalades i els capitells són els emplaçaments preferits per a situar-hi l'escultura, encara que també hi ha escultura exempta.
 

L'escultura en relleu.

A la part més important de les portalades, el timpà, s'hi situa la principal escena en relleu, el Pantocràtor, representació de Crist triomfant dins una màndorla (aurèola ovalada) i envoltat sovint pel Tetramorf, és a dir, la representació simbólica dels quatre evangelistes: l'home ( que representa Sant Mateu, i significa l'encarnació de Crist), el bou ( Sant Lluc o la crucifixió), el lleó ( Sant Marc o la resurrecció) i l'àguila ( Sant Joan o l'ascensió).
 
 
 
 
Però, a més del timpà, l'escultura cobreix també les arquivoltes i els brancals; les primeres amb figures humanes i d'animals, encara que més sovint hi apareixen àngels o els vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi, i els segons amb profetes i apòstols. La resta de l'escultura se situa a la llinda i en el trencallums o mainell.
 

Els capitells esculpits.

Hi ha diversos tipus de capitells esculpits en l'art romànic: l'historiat, el capitell figuratiu, el d'ornamentació geomètrica o el de decoració vegetal. Aquest quatre tipus d'ornamentacions reben la influència decorativa de les cultures grecoromana, islàmica i carolíngia.
 
 
 
 
 
 

 

Exemples de joies romàniques a Espanya I

Col·legiata de Toro Si mirem la ciutat de Toro des del Duero, la imatge de la seva Col·legiata se'ns apareix dominant la vega. Aquest...