Exemples de joies romàniques a Espanya II

Catedral de Santiago de Compostel·la

Aquesta és la meta somiada pels pelegrins de tot el món, el temple que guarda les relíquies de l'Apòstol. Dels múltiples camins que arriben a aquest "Camp d'estrelles", l'anomenat Camí de Santiago Francès que reuneix poc abans del Pont la Reina als caminants que entren per Roncesvalles o per Jaca, té importants reconeixements mundials, a nosaltres ens agrada especialment la seva denominació honorífica: "Carrer major d'Europa".

Al final d'aquesta Carrer a la qual conflueixen tota la màgia, l'espiritualitat, l'esforç i les experiències de tants camins, s'obre imponent després de la façana barroca l'extraordinari Pòrtic de la Glòria, obra mestra del Mestre Mateo, entrada d'un temple paradigma de les esglésies de peregrinació. Començat en 1075 sobre les restes d'anteriors esglésies pre-romàniques, és sens dubte el màxim exponent del Romànic internacional.

Catedral de Jaca.

A la plàcida ciutat de Jaca, dos anys més tard del començament de la Catedral de Santiago a Compostel·la, en 1077, Sancho Ramírez va promoure la construcció de Sant Pere a Jaca, primera capital del primitiu regne d'Aragó, una de les portes d'entrada del camí Francès que en època medieval va ser un camí ric en fluxos i intercanvis de persones, productes i idees.

Conserva Sant Pere, la seva estructura primitiva i la seva configuració romànica. A l'absis meridional, únic original conservat, trobem elements del romànic jaqués, difós després per tota la ruta jacobea: el escacat que discorre en forma d'imposta, com veiem en la imatge, i els capitells d'ordre corinti, amb decoració geomètrica, vegetal o figurada. L'actual edifici és el resultat de successives reformes, sent un mostrari de l'evolució de l'art, des del primer romànic fins a les expressions artístiques de finals del XVIII.

Sant Climent de Tahüll

A la Vall de Boí es troba El centre d'interpretació, on trobem tota la informació necessària per recórrer els temples que conformen una preciosa ruta per aquest Romànic Llombard certament interessant.

Ens vam parar a Sant Climent de Tahüll, consagrada el 1123, que a més de la seva conegudíssima fisomía arquitectònica, marcada per la preciosa torre, va tenir en els seus murs una decoració pictòrica emblemàtica en l'art romànic espanyol. Realitzades pel Mestre de Taüll, avui es poden contemplar al Museu d'Art de Catalunya.

L'esvelta torre adossada al costat sud de la capçalera del temple, està configurada amb una joc d'obertures que es van obrint amb relació a l'alçada, alleugerint la seva estructura. A la sensació de lleugeresa sens dubte ajuden els arquets llombards que apareixen sobre les obertures al llarg dels set cossos.

Ermita de Sant Joan i Sant Pau de Tella.

Aquesta petita ermita consagrada 1109 pel Bisbe Borrell de Roda d'Isàvena, està situada en un enclavament espectacular. La mola rocosa coneguda com El Puntón de les bruixes, té a les seves peus aquest petit temple d'una nau i el seu absis, que va venir a santificar una lloc profà on els aquelarres precristians van donar pas a un culte que passava per una processional marxa cap al petit temple romànic. Voltada amb mig canó, que probablement substitueixi una primera cobriment de fusta, té un absis de ferradura, d'ecos visigots. Una escala de nou graons, al costat sud de la capçalera de la nau, dóna acccés a la petita cripta, coberta per mig canó i amb capçalera gairebé plana, amb lleugera concavitat. Hi ha en el seu mur sud el que va poder ser una credença o lloc de dipòsit de relíquies.

Sant Diumenge de Silos

Sobre les ruïnes de l'antic Sant Sebastià de Silos destruït per Almanzor, en 1041 Santo Domingo va erigir un monestir del qual formava part una magnífica església romànica, de tres naus i cinc absis consagrada 1088 per l'abat Fortunio. L'església es va enderrocar al segle XVIII per construir la que coneixem avui. El seu claustre que encara perdura té dues altures, sent la més antiga i interessant la planta baixa. Els 64 capitells que sustenten els arcs del claustre baix i els relleus que ornamenten les cares interiors de les quatre pilastres que formen els angles de la galeria, són un mostrari excel·lent de l'escultura romànica on es poden "llegir" passatges fonamentals de la Bíblia. Avui el Monestir té una interessant activitat cultural marcada per la difusió del Cant Gregorià, a més d'oferir en la seva hostatgeria, un tranquil retir a la recerca de la pau que guarden els seus vells murs.

Sant Isidor de Lleó

L'any 1062 regnant Sancha de Lleó, arriben a aquest temple des de Sevilla les restes de Sant Isidor, passant des de llavors a l'advocació d'aquest sant erudit hispanogodo. Va ser durant aquest regnat quan sobre un històric temple que enfonsa les seves arrels en una basílica romana, es construeix una església palatina. Queden com a testimonis d'aquella època, el Panteó i les dues Portes de la seva façana sud, i la Porta Nord, sent les primeres obres de l'art Romànic a terres lleoneses. El seu Panteó Reial és conegut com la Capella Sixtina del Romànic pels frescos que decoren els seus murs. Datades en el primer terç del segle XII, els motius segueixen el desenvolupament de les misses del ritu mossàrab. En l'intradós d'un dels arcs hi ha un interessantíssim calendari agrícola. Un Pantocràtor acompanyat del tetramorf presideix tot el conjunt que té en l'Anunciació als pastors la part més interessant per la llibertat compositiva de la mateixa, sense realación amb cap tendència del moment.

Sant Martí de Frómista

De Sant Martí ja ens ocupem en una anterior entrada amb més deteniment. Però ens semblava que en una llista del romànic hispà no podia faltar aquesta petita joia de Palència. Tot i les enceses crítiques a prop de la seva restauració, certament contundent, vista amb els criteris de respecte a l'autenticitat d'un monument. Intentem mirar-la com un exemple del que va haver de ser una església de gust romànic situada en ple Camí cap a Santiago, i com la seva estructura va influir per exemple en la Col·legiata de Santillan del Mar. Aquella obra que va desmuntar gairebé pedra a pedra una església del segle XII, reinterpretada amb els criteris d'un arquitecte historicista en el trànsit cap al segle XX, ens permet almenys, entendre els seus volums amb claredat al veure lliure dels edificis monacals que l'envoltaven . Costum que s'ha practicat en moltes esglésies i catedrals de tot Europa.

Catedral de Zamora

A la bella Terra de Campos i sota el patrocini d'Alfonso VII i la seva germana Donya Sancha es va consagrar a 1174 la Catedral de Zamora. En origen un edifici basilical de tres naus amb tres absis, avui desapareguts, dels quals ens podem fer una idea veient els de la Col·legiata de Toro, inspirada en aquesta Catedral. Construïda dins dels cànons clàssics d'influència borgonyona, el temple presenta una bellíssima novetat que va crear tendència a la zona, és la seva original cimbori que beu d'influxos bizantins i comença la saga dels "Cimboris del Duero". La seva imatge juntament amb la torre-fortalesa és una icona a la ciutat de Zamora. A la Portada del Bisbe trobem una altra interessant i diferent composició en el Romànic espanyol que s'ha relacionat amb Poiteau, Angulema i Santogne. Si comentàvem el desencert que va eliminar els edificis monacals que envoltaven Sant Martí de Frómista, aquí hem de preguntar-nos si eren necessàries tantes estades afegides que aclaparen de manera evident aquest elegant i interessant edifici.