CONTINGUTS I OBJECTIUS ESPECÍFICS DE LES UNITATS:
El curs se divideix en cinc parts, tenint una especial
impotància en temps i extensió les nº 3 i 4, per quant són les pròpiament
històriques, mentre que les 1, 2 i 5 són sobre tot d’introducció i reforçament
de conceptes, i se desenvolupen de manera transversal a tot el llarg del curs.
PART TEÒRICA: TEMARI
GENERAL.
BLOC 1. Continguts comuns: aquest
bloc s’entén inclòs en el desenvolupament general del temari, i no serà objecte
de preguntes específiques, exceptuant les relatives a vocabulari bàsic
específic.
BLOC 2. Els inicis de l’art: Aquesta part és introductòria.
1. Les primeres manifestacions artístiques:
L’art a la prehistòria: La pintura rupestre, amb
definició i característiques de les zones cantàbrica (Altamira) i del llevant
de la península Ibèrica (Cogull).
L’art de l’antic Egipte: L´art egipci al seu context social i religiós, amb
l’arquitectura funeraria (mastabes i piràmides) i religiosa (temple), i les
arts plàstiques, sobre tot l´escultura.
L’arquitectura i les arts figuratives a Mesopotàmia. Les cultures
mesopotàmiques. Arquitectura sumèria: el ziggurat. La plàstica sumèria: els
relleus (estela d’Hammurabi) i escultura exempta (estàtua de Gudea). Els relleus assiris. Babilònia i la porta d’Isthar.
2. L’art clàssic:
L’antiga Grècia. L’arquitectura
grega: Urbanisme. Origen, funció, característiques, elements i tipologies
del temple. Els ordres arquitectònics. El teatre.
L’escultura grega:
Característiques generals. Evolució: L’època arcaica (kuros i kores);
el període sever; el moment clàssic dels grans escultors, les transformacions
al segle IV a l’hel·lenisme i les seves escoles, Rodes, Pèrgam i Alexandria.
L’arquitectura, l’escultura i la pintura romanes: Urbanisme romà i el fòrum. Arquitectura:
característiques generals, construccions civils i religioses, monuments
commemoratius. L’escultura: característiques general; el retrat amb tipus i
evolució; el relleu històric. Trets genèrics dels estils de la pintura
pompeiana.
L’art a la Hispània romana: els principals monuments, com el teatre de Mèrida i
l’aqüeducte de Segòvia.
Bloc 3. L’art a
l’època medieval:
1.
Les primeres manifestacions d’art medieval.
L’aportació cristiana a l’arquitectura i la
iconografia. L’art paleocristià.
Les basíliques
paleocristianes. Iconografia: el crismó i el Bon Pastor.
L’art bizantí. L’època de
Justinià. Característiques de l’arquitectura bizantina: Santa Sofia i San Vitale
de Ràvena. El mosaic.
L’art preromànic.
Característiques generals de l’arquitectura asturiana i Santa Maria del
Naranco.
L’art islàmic. Característiques
generals de l’art islàmic. La mesquita: característiques, tipologies i funció.
L’art hispanomusulmà.
Els períodes de l’art hispanomusulmà. Arquitectura islàmica a Al-Andalus: la
mesquita de Còrdova (característiques, influències i evolució històrica) i
l’Alhambra de Granada.
2. El romànic.
Característiques de l’arquitectura, l’escultura i la
pintura. Geografia del romànic.
L’arquitectura romànica: el temple romànic i els seus elements arquitectònics.
El monestir: el claustre i altres parts. La plàstica: iconografía,
característiques de l’escultura monumental (els pòrtics), i característiques de
la pintura mural (exemples de Sant Climent de Taüll i Sant Isidor de Lleó) i
pintura sobre taula amb els exemples catalans.
El camí de Sant Jaume. Concepte i significació de la peregrinació. Les
rutes històriques i les esglésies de peregrinació: Sant Serní de Tolosa i
Santiago de Compostel·la.
Arquitectura i arts plàstiques. Les condicions historicosocials del gòtic. Geografia
i cronologia del gòtic. Característiques de l’arquitectura gòtica. Evolució de
l’estil gòtic a França: Chartres, Amiens, Nôtre Dame de París i la Sainte
Chapelle. L’arquitectura gòtica a la península Ibèrica: Burgos i Lleó.
Característiques generals de l’escultura gòtica: exemples a Amiens i Burgos. La
pintura gòtica a Itàlia: el Trecento; l’escola florentina: Cimabue, Giotto;
l’escola sienesa: Duccio di Buoninsegna, Simone Martini i els germans
Lorenzetti. Els primitius
flamencs: Jan van Eyck i el Bosch.
L’art gòtic a les Illes Balears. La catedral de
Palma i la Llotja en el seu context historicoartístic. La figura de Guillem
Sagrera.
Bloc 4. L’art
occidental en el món modern.
1.
El Renaixement.
Característiques generals de l’arquitectura,
l’escultura i la pintura. Art i humanisme.
Les noves condicions de l’art i de l’artista: la importància de la teoria.
El Renaixement italià: Quattrocento i Cinquecento:
L’arquitectura del
Quattrocento: Brunelleschi (cúpula de Santa Maria del Fiore, església de San
Lorenzo, capella dels Pazzi, hospital dels Innocents); Alberti (Santa Maria
Novella, església de Sant Andreu de Màntua, palau Rucellai).
L’escultura del
Quattrocento: Ghiberti (les portes del baptisteri de Florència), Donatello (David,
Sant Jordi, Gattamelata); Verrochio (Condottiero Colleone,
David); la pintura del Quattrocento: Florència: la 1ª generació de Fra
Angelico, Masaccio i Piero Della Francesca; la 2ª generació de Botticelli; i
altres escoles.
L’arquitectura del
Cinquecento: Bramante, Miquel Àngel i Palladio.
L’escultura del
Cinquecento: Miquel Àngel.
L’escultura del
manierisme: Giambologna i Cellini.
La pintura del
Cinquecento: Leonardo, Rafael i Miquel Àngel; l’escola veneciana (Giorgione i
Ticià).
El Manierisme:
Parmigianino, Tintoretto i altres.
El Renaixement a la resta d’Europa: La difusió del Renaixement. Dürer a Alemanya.
L’arribada del Renaixement a la península Ibèrica: El plateresc. L’arquitectura imperial: el palau de
Carles V a Granada, el monestir de San Lorenzo d’El Escorial. Aproximació a la
plàstica renaixentista: El Greco.
El cas de les Illes Balears. Aproximació a l’arquitectura i les arts plàstiques.
L’arquitectura i escultura a Itàlia. L’arquitectura a Itàlia: l’urbanisme (la Roma de
Sixt V); Bernini, Borromini. L’escultura: Bernini.
La pintura italiana, flamenca i holandesa. Naturalisme i classicisme en la pintura italiana del
segle XVII: Caravaggio. Estètica i temes de la pintura flamenca i holandesa:
Rubens i Rembrandt.
El Barroc hispànic i el Segle d’Or. El context historicosocial. Aproximació a
l’arquitectura barroca a Espanya. Característiques generals de l’escultura: la
imatgeria a Castella (Gregorio Fernández); Andalusia (Martínez Montañés i
Alonso Cano). Característiques generals de la pintura i les escoles; els
pintors: Ribera, Zurbarán, Velázquez, Murillo i Valdés Leal.
L’art barroc a les Balears: Aproximació a l’arquitectura i la plàstica.
El neoclassicisme. Concepte
i característiques de l’art neoclàssic. L’escultura: Canova. La pintura a
França: David i Ingres.
El romanticisme: Concepte,
característiques i temes del romanticisme: el paisatgisme alemany (Friedrich) i
anglès (Constable i Turner). França: Géricault i Delacroix. Goya en el seu
context.
1.
L’arquitectura contemporània.
La Revolució Industrial i els nous materials.
L’urbanisme del segle XIX.
L’arquitectura de
l’enginyeria: mercats, ponts, ferrocarrils, exposicions universals amb Paxton,
Labrouste i Eiffel. L’urbanisme: París, Viena i la ciutat jardí. L’Escola de
Chicago: Sullivan.
El modernisme. El cas de Catalunya i les Illes Balears. Característiques generals del modernisme i el seu
context historicosocial. Modernisme ondulant i geomètric. Catalunya: l’obra de
Gaudí. Aproximació al desenvolupament del modernisme a les Balears. Gaudí (la
Seu) i Lluís Domènech (el Gran Hotel) a Mallorca.
L’arquitectura del segle XX: funcionalisme, Bauhaus,
organicisme i darreres tendències. El moviment
modern i l’estil internacional: Walter Gropius, Mies Van der Rohe, Le
Corbusier. L’organicisme: Frank Lloyd Wright. Aproximació al postmodernisme i
el neomodernisme.
El realisme: Característiques
generals i concepció esteticosocial: Courbet.
L’impressionisme i el postimpressionisme. Trets generals de l’impressionisme. Manet i els
orígens de l’impressionisme, Monet, Renoir i Degas. El postimpressionisme: el puntillisme de Seurat,
Cézanne, Van Gogh, Gauguin, Toulouse-Lautrec. L’escultura de Rodin en el seu
context.
Les avantguardes: fauvisme, expressionisme, cubisme,
futurisme i surrealisme. Característiques
generals d’aquests moviments en el seu context històric i representants més
destacats.
L’expressionisme abstracte, l’informalisme, l’art pop
i l’hiperrealisme.
Característiques generals d’aquests moviments i representants més
significatius.
L’escultura i la pintura a les Balears entre els
segles XIX i XX. Aproximació general al panorama de la plàstica.
3.
Els nous llenguatges de l’art.
· Fotografia.
Concepte i estètica.
· Cinema.
Concepte i estètica.
· Còmic. Concepte i estètica.
· Disseny gràfic. El cartell:
concepte i estètica.
· Les noves
tecnologies, videocreació. Imatges per ordinador. Concepte i estètica.
· Art i cultura visual de massa: el consum de l’art.
Fires, mercats, museus i
centres d’art contemporani.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada